Els Ajuntaments observen amb interès i alhora preocupació la nova llei de residus. Reproduïm aquest article publicat l’any 2021 al diari Crónica Global, on participa Jèssica Carballo, de Vincle Ambiental.
Els costos de gestió dels residus es dispararan a partir de l’any 2022 a causa de la renovació de les infraestructures que s’haurà d’executar per complir amb la nova llei de residus.
El text, la qual aprovació al Congrés està prevista per l’any que ve, té com a objectiu complir amb les recents normatives europees en matèria ambiental i de reciclatge, però el seu possible impacte econòmic ha despertat preocupació entre els consistoris.
“Dependrà de cada ajuntament, però pot arribar a encarir-se entre un 30 i un 60%”, alerta Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell. Cap govern municipal vol assumir aquest cost major en el servei de recollida i encara menys anunciar un increment en les taxes que paguen els veïns.
El fet que les properes eleccions locals es celebren el 2023, només un any després de l’entrada en vigor del nou projecte legislatiu, significa que “el que faran molts ajuntaments és no aplicar-ho si no va acompanyat dels recursos necessaris”, assegura Fonollosa, que vicepresideix la Federació de Municipis de Catalunya.
CALDRÀ INVERSIÓ PER ADAPTAR-SE A LA NOVA LLEI DE RESIDUS
“Està clar que per aconseguir una millor gestió dels residus farà falta un increment en la finançament”, assenyala Ethel Eljarrat, investigadora especialitzada en residus de l’IDAEA-CSIC.
Part de les inversions necessàries per reformar el sistema procediran dels fons europeus per a la recuperació, però a l’espera que el Govern concreti els seus plans de finançament, no està clar fins a quin punt hauran de sufragar els ajuntaments i els veïns el cost addicional.
“Si redactes una llei en la qual exigeixes arribar a uns objectius de reciclatge, és necessari fer una inversió econòmica”, apunta la investigadora. “Si no, obligues la gent a arribar a l’objectiu, però no poses el necessari per a aconseguir-ho”, adverteix.
FALTA DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA
Xavier Gabarrell, director de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, destaca la necessitat d’aprovar un nou pla català d’infraestructures més orientat a la reutilització i a la prevenció que a la gestió de residus, ja que l’anterior “acabava el 2020 i no s’ha complert”.
No obstant això, coincideix en la necessitat de “prioritzar i dotar de recursos econòmics”, especialment als municipis, “que executen la part més important de prevenció”, a més de “dotacions pressupostàries per a campanyes d’educació ambiental i una política catalana d’investigació i innovació en prevenció de residus”.
L’alcalde Fonollosa considera que la nova norma “és molt ambiciosa i no està malament, però hauria d’anar acompanyada de la seva part pressupostària” i veu “possible” complir el calendari “sempre i quan es posi diners sobre la taula”.
Això s’afegeix a la complexitat del marc normatiu actual, que no permet als consistoris cobrar una taxa superior al cost del servei, límit que, tenint en compte les inversions necessàries, seria deficitari.
Per això, el Govern ha plantejat als ajuntaments reformar l’impost per poder cobrar el cost complet, però els interventors municipals ja han advertit que veuen dificultats jurídiques per aplicar aquests canvis.
ELS ABOCADORS DE RESIDUS SÓN AL LÍMIT
Jèssica Carballo, consellera delegada de la consultoria Vincle Ambiental, apunta en la mateixa direcció. “Optimitzar i crear noves plantes de recuperació comportarà costos importants”, indica. No obstant això, destaca la importància de reformar el sistema de gestió de residus, ja que no fer-ho “col·lapsaria els nostres abocadors i plantes d’incineració, instal·lacions que es troben al límit”. Alguna cosa que, al seu torn, provocaria un “increment perpètuament ascendent dels costos”.
A més, indica que les taxes i impostos també canviaran, de manera que “cadascú pagarà en base als residus que generi” amb penalitzacions per a aquells que no reciclin o bonificacions per als productors més compromesos amb la reutilització. La consultora també estima una creixent adopció de mesures per incentivar el reciclatge amb campanyes de conscienciació i sensibilització, però també nous models de recollida de brossa que deixarien enrere els contenidors.
EL SISTEMA DE RECOLLIDA DE RESIDUS PORTA A PORTA
Un d’aquests sistemes és la recollida de residus porta a porta, polèmica tant entre els ciutadans com entre els experts. Gabarrell i Carballo consideren que la individualització —saber qui genera quins residus per establir bonificacions— és una solució exitosa, tot i que la consultora especifica que cal ser “realistes” i no es pot implantar de forma global en tots els municipis catalans.
La investigadora Eljarrat, en canvi, valora que si bé l’Ajuntament de Barcelona ho considera eficient per incentivar el reciclatge i ho ha introduït al barri de Sant Andreu, es corre el risc de generar l’efecte contrari.
“La gent de Sant Andreu està fins al barret i, si ara poguessin, no reciclarien ni el que reciclaven abans”, reconeix. Aposta per fer conscienciació social “d’una manera més agradable”.
Cristina Galán, presidenta de l’Associació Veïnal Sant Andreu Sud, coincideix en què “la gent està molt cremada” amb la nova modalitat de recollida de brossa. La veu problemàtica pel fet que els cubells estan situats a les entrades dels edificis i la seva recollida es demora fins a una setmana.
L’activista veïnal veu “absolutament inviable” guardar, per exemple, restes de peix durant aquest termini sense generar un problema de salubritat a l’immoble.
“Congelar-los és la solució que et donen com a resposta des de l’ajuntament”, assegura.
De fet, acusa el consistori de copiar el sistema a països com els Estats Units on les vivendes tenen amplis jardins o bé soterranis comunitaris amb contenidors, alguna cosa que no veu possible d’extendre a tota Barcelona.
“Abans [de prendre aquesta decisió política polèmica] aniria a la Barceloneta, que els diguin a la gent que ha de guardar la brossa una setmana en un pis de 35 metres quadrats”. Rebutja de front la proposta municipal actual.
Article original publicat al diari Crónica Global: https://cronicaglobal.elespanol.com/vida/20210906/panico-municipalista-subida-de-hasta-el-basuras/609939068_0.html